dijous, 28 de febrer de 2013

Adults amb TDA/H: Brillants i ambiciosos..., però víctimes d’un excessiu desgast mental!!


Quan associem les inicials TDA/H a un adult estem parlant d’un trastorn crònic amb un clar historial d’alteracions simptomàtiques en diversos àmbits de la seva vida, que es remunten a la infància i que li provoquen molta infelicitat i malestar.

Les persones adultes que abans o després acaben sent diagnosticades de Trastorn per Dèficit d’Atenció, amb o sense Hiperactivitat (TDA/H), no es caracteritzen únicament per una excessiva activitat motora o per un baix rendiment cognitiu, sinó que és molt habitual que arribin a la consulta del psicòleg o psiquiatra per motius tant diversos com ludopaties, addiccions, depressions, ansietat, crisis de pànic, trastorns dissocials o conductes obsessiu-compulsives.

Són persones que fan uns grans esforços per arribar als objectius professionals i acadèmics previstos, encara que amb uns resultats inferiors als esperats en persones amb similars capacitats. Massa vegades observem que s’ensorren en una depressió, causada per la frustració que els envaeix quan se n’adonen que els ha estat impossible d’assolir coses que haurien d’haver aconseguit!!.

Els estudis duts a terme en aquest camp han posat de manifest que les persones adultes amb TDA/H solen presentar un menor rendiment acadèmic, tenen dificultats a la feina i els costa mantenir el lloc de treball, condueixen de forma perillosa, tenen problemes per acabar les tasques, són bastant desordenats i tenen poca autodisciplina, no són constants amb les metes i objectius que prèviament s’han proposat, la seva autoestima és baixa, tenen oblits i despistes freqüents, els costa molt de concentrar-se, tenen dificultats amb el maneig de les amistats, presenten conflictes en les relacions de parella,...

Per a diagnosticar aquest trastorn a un adult és imprescindible que es donin dues premisses alhora: a) que aquest trastorn ja estigués present des de la infància, i b) que en l’actualitat es doni un focus d’alteració/deteriorament, clínicament significatiu, en més d’una àrea important de la seva vida: a nivell social, professional, acadèmic o personal.

El procés diagnòstic que portem a terme des del nostre centre és un repte important per a les persones amb un més que probable TDA/H: es duen a terme un seguit d’entrevistes clíniques que ens permeten obtenir una acurada història clínica; s’administren diversos tests que ens ajuden a detectar la severitat i freqüència de la simptomatologia actual i determinar-ne l’impacte i repercussió que tenen aquestes en la seva vida, tant pel que fa a les relacions personals com socials, familiars i professionals. Finalment, i no menys important, fem una exploració neuropsicològica de caràcter global, que ens permet establir el perfil cognitiu, atencional i mnemònic de cada persona, alhora que delimitem els més que possibles dèficits dels pacients avaluats.

Creiem que és vital el diagnòstic i tractament del TDA/H, com a trastorn primari que és, per a permetre que les persones que el pateixen puguin resoldre de forma molt més ràpida i satisfactòria la resta de trastorns secundaris que els envaeixen.