No tots els professionals que treballem en el
TDAH entenen que les emocions, i la intensitat d’aquestes, és un factor
determinant en les persones que pateixen de TDAH.
Com que els criteris diagnòstics ni tant sols
parlen d’aquest símptoma, no es te present, tot i que les darreres
investigacions han demostrat que els afectats de TDAH són persones que toleren
molt pitjor la frustració, són més impacients, tenen mal geni per coses
insignificants, s’exciten molt més que la resta de persones, s’enutgen molt fàcilment,
encara que al poc temps els hagi passat, i pateixen molta més ansietat que
altres grups de control.
Els estudis més recents posen de relleu que podria
ser degut a una menor connectivitat de les xarxes cerebrals que transporten la informació
relacionada amb les emocions. Una alteració en la memòria del treball pot
provocar que qualsevol emoció momentània es torni molt intensa en determinats moments.
També pot donar-se la vessant contrària, que en determinats moments ens doni la
sensació que aquesta persona sembli insensible o sigui força inconscient amb
les emocions dels altres. Hem de tenir presents que una bona memòria de treball
ens aporta l’energia emocional necessària per organitzar-nos, mantenir l’enfocament
atencional i de seguiment, alhora que a autoregular-nos.
Hi ha moments que aquesta intensitat emocional
provoca una mena de col·lapse informatiu en el cervell de la persona amb TDAH,
provocant el desplaçament d’altre informació que a qualsevol altre persona l’ajudaria
a modular la seva ira i a regular el seu comportament.
La dificultat d’atenció d’una persona amb TDAH
pot acabar provocant una irritabilitat intensa en ells, degut a l’extrema
sensibilitat que tenen a la desaprovació social. Molts d’ells tenen terror a
ser mal vistos” per l’entorn que els envolta, i això fa que un petit canvi en
les seves expectatives, provocat per una lleugera incertesa o un simple
comentari aliè, comportarà una reacció emocional molt més intensa del que seria
habitual en qualsevol persona.
La intolerància emocional que pateixen molts
TDAH, especialment quan aquestes emocions són doloroses, fa que acabin atrapats
en patrons de comportament inusuals i a vegades destructius per a ells
mateixos.
Una reacció habitual als estressors socials i
ambientals que envolten als TDAH és el pànic. Això sol ser degut a una mala
regulació emocional d’aquestes persones, que els és molt difícil diferenciar
entre amenaces perilloses i problemes lleus.
Moltes persones que pateixen distímia,
depressió o tristesa és degut a un TDAH no tractat, ja que moltes de les causes
de la manca d’energia o baixa autoestima diària són degudes a la sensació
anímica de frustració, fracàs i retroalimentació negativa; que amb un adequat
tractament psicològic tindria una solució eficient.
Un dels símptomes habituals en les persones
que pateixen TDAH és la necessitat d’una gratificació immediata, cosa la qual
els dificulta mantenir un esforç sostingut en qualsevol tasca. Això és degut a
una mala gestió emocional (només posen interès en la recompensa immediata), ja
que quan una persona està emocionalment equilibrada, aquesta mateixa emoció la
motiva a participar o evitar qualsevol acció amb recompensa a llarg termini.
El treball adequat i continuat, mitjançant una
teràpia psicològica, pot ajudar les persones amb TDAH a tenir una adequat
maneig de les pors i la baixa autoestima, alhora que superar els problemes amb
una senzilla organització per a completar les tasques, per avorrides que
aquestes siguin.
Basat en l'article "Why We Feel
So Intensely: Understanding ADHD Emotions. Anger,
outbursts, anxiety, irritability, impatience: more than most people, ADHDers
can be driven by emotions" de Thomas E. Brown, autor de
“Smart but Stuck: Emotions
in Teens and Adults with ADHD”.