dijous, 5 de maig de 2016

Els Trastorns de la Conducta Alimentària (TCA)

Els TCA (trastorns de la Conducta Alimentària) solen ser determinats per factors socioculturals (pressió pel culte al cos prim com a símbol d’èxit i bellesa), familiars (clima tens, distant, poc afectuós, sobre protector, amb poca comunicació, altes expectatives familiars, preocupacions excessives pel pes,...), personals (por a la maduresa, perfeccionisme, autocontrol, baixa autoestima i insatisfacció corporal), i per factors de biologia-genètica, a més de factors ambientals no compartits.
Altres vegades, patir certes situacions estressants poden precipitar el trastorn: abusos físics o psicològics, pèrdua d’algun familiar proper, separació o divorci, canvis de residència, dificultats d’adaptació, exàmens, comentaris i pressió per aprimar-se, dietes baixes en calories, l’assumpció de l’estereotip social i cultural,...
Les conseqüències físiques, psicològiques i socials dels TCA són factors perpetuadors del trastorn i potenciadors dels factors de predisposició (sexe femení, tipus de personalitat, tipus de família i entorn cultural) i precipitants (insatisfacció del pes corporal i de la silueta del propi cos). Un cop s’ha entrat en el problema del TCA, les mateixes conseqüències el mantenen i l’agreugen (la pròpia desnutrició, l’aïllament social i els problemes d’estat d’ànim).
Les persones amb TCA adopten conductes alimentàries anòmales com a resposta a la seva insatisfacció amb la pròpia imatge corporal. És freqüent que tinguin pensaments distorsionats al voltant dels seu pes (sentiments d’inferioritat davant dels altres, pensen que la seva imatge física fa que els altres no els apreciïn suficientment,...) i la seva salut (la grassa del menjar és perjudicial, ser prim és saludable, fer dieta és una activitat saludable,...). A part de problemes nutricionals, físics, psicològics i socials, aquestes persones amb TCA solen acabar posant en risc la seva pròpia vida.
L’anorèxia nerviosa (AN) es caracteritza per una pèrdua de pes d’entre un 10 i un 25% del pes corporal acompanyat d’una por exagerada a engreixar-se degut a una distorsió de la pròpia imatge corporal (es veuen i se senten gordes quan no ho estan). Es neguen a mantenir el seu pes entre els límits d’una normalitat, cosa per la que acaben imposant-se dietes restrictives que fan aprimar-se. La valoració pròpia que fan aquestes persones ve determinada, bàsicament, pel seu cos i la seva silueta. Solen ser perfeccionistes i amb baixa autoestima, i les acompanyen la depressió i pensaments obsessius.
La bulímia nerviosa (BN) so presentar-se mitjançant episodis d’ingesta exagerada de menjar (afartaments) seguits d’activitats que els permetin mantenir el seu pes. Aquesta conducta sol dominar el dia a dia de la seva vida i dificultar la seva interacció en les relacions social. Sovint amaguen aquest comportament, i el seu estat d’ànim i salut mental venen determinats pels temors a engreixar-se i el descontrol alimentari, cosa que els sol acabar portant a conviure sovint amb processos depressius.
La comorbiditat entre aquests trastorns és una cosa freqüent, ja siguin de caire mental com orgànic:
-          Trastorns relacionats amb substàncies (Especialment en la bulímia nerviosa -BN): Inicialment l’ús d’estimulants (amfetamines i cocaïna) es relaciona amb els intents de reducció de la gana, i més tard amb la impulsivitat en la BN.
-          Trastorns d’Ansietat (fòbies a determinats aliments, fòbies socials,...): A vegades predisposa i altres és una entitat comòrbida.
-          Trastorn obsessiu compulsiu (TOC) de la personalitat, especialment en l’anorèxia nerviosa (AN): Persones rígides, estrictes, ordenades, responsables, constants, intransigents i poc tolerants.
-          Trastorns de l’estat d’ànim. A vegades predisposa i altres és una entitat comòrbida.
-          Trastorn del control d’impulsos
-          Diabetis Melitus
-          Síndromes de mala absorció: Tant les intoleràncies al gluten com a la lactosa ´son factors de risc en persones amb TCA.
-          Problemes amb la Tiroides
Els programes de treball que científicament han demostrat un millor resultat han estat els programes selectius, interactius i duts a terme per professionals, dirigits específicament a dones majors de 15 anys i que els continguts aporten mesures per l’acceptació corporal, tècniques d’inducció i dissonància i períodes de seguiment curts.
S’ha de tenir especialment en compte la falta de consciència de la malaltia, la tendència a negar el trastorn o l’escassa motivació al canvi.
El treball psicològic es basa en implantar uns clars objectius durant el tractament i aconseguir canvis duradors dels pensaments distorsionats i les emocions negatives (relacionades amb el pes, la silueta i el tamany corporal) del propi sistema de valors que ens permetin tornar a reconstruir o recuperar una identitat pròpia centrada en el benestar personal, en sentir-se be amb una mateixa i en l’acceptació i afrontament dels reptes i problemes vitals:
1.       Restaurar el pes a un nivell saludable pels pacients (en dones fins que la menstruació i ovulació siguin normals; en homes fins que els nivells hormonals i els desitjos sexuals siguin normals).
2.       Tractar les complicacions físiques que puguin haver aparegut durant l’etapa de pèrdua de pes.
3.       Incrementar la motivació dels pacients per tal que sigui un col·laborador actiu en la teràpia i patrons alimentaris.
4.       Proporcionar patrons alimentaris i nutricionals sans als afectats.
5.       Modificar els pensaments, actituds i sentiments inadequats.
6.       Tractar els trastorns psiquiàtrics associats, especialment les alteracions de l’estat d’ànim, la baixa autoestima i els patrons de conducta desadaptativa.
7.       Aconseguir el recolzament familiar i, si és necessari, proporcionar-los assessorament i psicoteràpia quan sigui necessari.
8.       Prevenció de les recaigudes.
El treball psicoterapèutic ha d’aportar una combinació de mesures cognitives i conductuals per afavorir la reestructuració cognitiva, el manteniment dels hàbits alimentaris adequats i promoure estratègies eficients d’afrontament del dia a dia.

Una intervenció adequada dels tractaments en TCA ha de tenir un seguiment de fins a 6 anys per comprovar-ne l’èxit del mateix, doncs entre el segon i sisè any, després del tractament rehabilitador nutricional i psicològic inicial, és quan la direcció dels resultats es consolida en l’èxit o el fracàs d’aquest treball terapèutic.